diumenge, 17 de febrer del 2013

EL CATALÀ I UNA VIDA A L'ESCOLA


EL CATALÀ i UNA VIDA  A L'ESCOLA
El 1956 era una nena de 5 anys que aprenia a llegir amb la cartilla "Tilín, tilín". 
- Guardiola, - vaig llegir mirant el dibuix.
- Plaf! ... "¡No, hucha!"
Fins al cap dels anys no vaig entendre el sentit dels cinc dits marcats a la galta per una mestra de "la Escuela Nacional".
Les nenes de la classe érem totes catalanes i parlàvem català. Els llibres en castellà... I així anar memoritzant llibres de text en castellà fins que  el 1969 vaig començar a treballar de mestra.
Ara l'escola era privada, activa, d'amagat catalana i amb coeducació de nens i nenes, també d'amagat. Els nens, les nenes i les mestres catalanes, els llibres en castellà però editàvem llibres de lectura en català impresos en un ciclostil d'alcohol.  Aprendre a escriure en català  a les classes nocturnes que organitzava Òmnium Cultural. Aprendre'n  a mesura  que n'ensenyava! Participar a seminaris de llengua catalana amb d'altres mestres a l'Associació de mestres Rosa Sensat, també d'amagat.
I al 1975, a l'inrevés, escola de barriada d'immigració amb nens i nenes de parla castellana, majoria de mestres de parla castellana..... No sabia explicar contes en castellà!
- " ¡ Maestra, enseñe catalán a mi niño!"  ...
- "¿Quién ha traido estos libros en catalán?" - la direcció.
- " La Asociación de Padres,  para las clases de catalán que se harán de 5 a 6" .
Un gran desori. Però es van fer les classes amb mestres voluntàries també de l'Òmnium. Mica  a mica aquestes classes es van introduir en horari lectiu1. Reunions conjuntes,  encara d'amagat, amb mestres del CEPEPC, organitzar la transformació de la "Escuela Nacional" en  Escola Pública Catalana, lema que apareixia pintat a les tanques de la ciutat de bon mati, escoles d'estiu....
Fins el 1983 a una escola on els pares, mestres i Ajuntament havien optat perquè fos catalana i en català amb el castellà com a segona llengua. Immersió.2 Nens i nenes de parla materna catalana o castellana. Ens fèiem els llibres però algunes editorials començaven a publicar-ne en català. A les classes, català i al pati nens i nenes jugant en castellà o en català. Cap problema. A Primària ens podíem preocupar només de l'ensenyament i l'educació....
I el 2010 volen carregar-se l'ensenyament en la llengua del país...
- Encara ens  expedientaran abans de jubilar-nos perquè no ho acatarem!

I continuen els atacs.
Només ens deixen un camí.




1- El  1978 un Reial Decret va fer obligatori l'estudi del català com assignatura.
2-  Uns mesos abans de la  Llei de Normalització lingüística del 1983.





Sabadell.
Pilar Domènech i Puigdemont. (Mestra jubilada)



dimarts, 21 de febrer del 2012

Retorn

Fa més de 3 anys que no entrava aquest bloc, ja ni recordava com fer-ho! A veure que en faig a partir d'ara!

diumenge, 1 de juny del 2008

LA CIUTAT DELS NENS


LA CITTA DEI BAMBINI
Pàgina feta per Francesco Tonucci, Antonella Prisco, Paola Tonelli del Projecte Internacional "La ciutat dels nens" del ISTC - CNR
Molt interessant.

dissabte, 17 de maig del 2008

Escola alliberadora i transformadora.

De fet aquest bloc l'he començat per fer una petita aportació a això de l'Escola 2018. A mi ningú m'ha passat cap meme i és la primera vegada que veig aquesta paraula. Serà també un anglicisme com això del "post"? Remenant m'he trobat amb això de l'Escola que volem pel 2018, i com que em sembla molt interessant i que s'hi pot participar això faig. M'he llegit cerimoniosament tots els articles i entre tots hi ha expressades, em sembla, totes les coses que podem desitjar i estic força d'acord amb moltes. Jo hi afegiria això:

"La practica educativa s'ha de fonamentar en la reflexió sobre l'acció, com apuntava Freire, amb totes les eines, instruments, màquines, noves tecnologies que volguem... però el que s'ha d'aconseguir és fer persones lliures i compromeses en la transformació positiva del món. L'escola ha d'incentivar el coneixement de la història, la literatura, la filosofia, les arrels... S'ha de saber del que partim per poder transformar sinó es faran les coses en el buit i repetirem els errors que s'han comès. L'escola ha de donar a conèixer l'herència cultural humana. Hauria de ser capaç de fer créixer persones integres i coherents capaces d'analitzar situacions i posicionar-se a favor dels bens col·lectius..."

Pilar Domènech

Escola 2018

dijous, 15 de maig del 2008

Començant

Potser anirà bé per la memòria escriure allò que se m'acudeix de cop i volta respecte la meva feina.